El vestit nou de l'Honorable

Hi havia una vegada un Honorable la major afició del qual eren els vestits. L’Honorable estava obsedit per demostrar el seu poder a través del luxe i l'aparença. No s’interessava pel seu poble ni per la música, ni li agradava passejar, si no era per lluir els seus vestits. De la mateixa manera que es diu d’un Honorable: “Està a les Corts”, del nostre home es deia: “L’Honorable està al vestuari”.

Un dia va escoltar a dos xarlatans anomenats Correa i Álvaro ‘El Bigotes’ dir que podien fabricar el vestit mes suau i delicat que poguera imaginar. Aquesta peça, van afegir, a més tenia l’especial capacitat de fer totpoderós a aquell la vestira. 

- Realment , un vestit així em seria molt útil - va dir l'Honorable -, perquè em permetria estar eternament aferrat al poder. Digueu-me el que necessiteu per fer-me aquest vestit i ràpidament marxem a Madrid a agafar-me les mides -.

Els xarlatans van demanar gran quantitat d'or i joies de les arques públiques, alhora que van demanar que qualsevol acte o esdeveniment fos encomanat a ells malgrat que hi hagueren persones més capacitades per organitzar-ho. L’Honorable, orgullós i vanitós, va manar abonar als dos xarlatans tot allò que demanaren.

Tots els habitants del país estaven informats del preu que anava costar aquell vestit, però ningú s’atrevia a dir res per por.

A mesura que anaven passant els dies, l'Honorable estava més nerviós, perquè anhelava tenir el meravellós vestit. Va enviar primer a dos dels seus consellers a veure’l. Evidentment, es van desfer en alabances del vestit que havien vist, i van ponderar el seu entusiasme per aquells bells colors i aquell superb dibuix. - És digne d’admiració! – van transmetre-li a l’Honorable.

Quan els xarlatans van anunciar que el vestit estava preparat, l'Honorable va organitzar una gran desfilada perquè tota la gent de la seva cort l'admirés. Tota la gent va afalagar emfàticament el vestit temorosos que els seus veïns els assenyalaren de xivatos, fins que una xiqueta molt xicoteta va cridar: - L'Honorable és un lladre! -

La gent va començar a xiuxiuejar la frase fins que tota la multitud va cridar que l’Honorable era un lladre. L’Honorable ho va escoltar i sabia que tenien raó, però va alçar el cap i va acabar la desfilada.

L’Honorable va començar a ser qüestionat. Cec de poder, va afirmar que el vestit se l’havia pagat ell i que no coneixia a ningun ‘Bigotes’. Sempre que era preguntat pels esdeveniments que havia encomanat als xarlatans, fugia ràpidament per no respondre. Fins i tot el jutge de la cort va afirmar que l’Honorable havia furtat i va sentenciar-lo a pagar moltes monedes.

Un dia el poble, cansat de mentides, balafiaments i robatoris, va organitzar una Manifestació “No volem un lladre de president” el 26 de març de 2011, a les 18h a la Plaça St. Agustí de València.